De Penitens a Desemparats

De Penitents a Desemparats (Tanit Poesia, 2014) és un poemari escrit a quatre mans per Ricard Mirabete i David Caño, que inclou dinou fotografies en blanc i negre de Carles Mercader. L’ha publicat Tanit, que és una petita editorial de Santa Coloma de Gramenet.

“De Penitents a Desemparats (com dos carrers de Barna)” ens explica una història sòrdida, una història que neguiteja, la dels poetes que han esclafat els seus poemes a les llambordes del barri antic de Barcelona, i després s’han esclafat ells mateixos, encara que només sigui simbòlicament, com diuen els versos a la pestanya de la contraportada: On s’amaga l’assassí de tots els poetes suïcides?

Carrer a carrer, Caño i Mirabete ho investiguen.

Molt a prop de la poesia escènica, amb diferents personatges, marginats, assassins, prostitutes… Un recorregut pels carrers d’una Barcelona més adients per a un escenari de novel·la negra que per a un poemari, carrers que descrits amb la contundència dels versos de Caño i Mirabete ens provoquen i ens alerten. Carrers que puden, que destil·len sang, amb plàstics als balcons desafiant les mirades, amb vísceres ensangonades esclafades a les façanes.

Penitents...

Fotografia Carles Mercader

 

penitents 2014(1)

 

Conec molt bé aquest barri, i li sé veure la part amable, però he reconegut en el poemari, la part fosca, la que emergeix quan tots els turistes ja han vomitat les seves cerveses i han escopit totes les seves perspectives. He olorat en els versos De Penitents a Desemparats la sang coagulada d’una guerra que encara podem llegir a les pedres, la sang confosa que gotegen les xeringues, la sang robada a dones que es dilaten , la sang vessada, la sang blanca…

Carrers / versos escrits amb sang, pixum, suor i vergonya com un grafític gegant que ens crides a ressuscitar la poesia, la que hem destruït abans en un excés de crueltat.

Perquè si hem mort la capacitat poètica d’una societat hem mort la vida.

Deja un comentario

Your email address will not be published.