Creixen malgrat tot les tulipes

Creixen malgrat tot les tulipes

Creixen malgrat tot les tulipes

He llegit Creixen malgrat tot les tulipes de Sònia Moll i en acabar m’he posat a plorar, amb tant de sentiment que les meves llàgrimes han arrossegat el balancí de la portada fora del mar, lluny de Menorca, les meves llàgrimes l’han menat fins al meu carrer. I a la calçada s’ha quedat gronxant-se a poc a poc. Quiet però no quiet, com fan els balancins; com fa Sònia en escriure. La seva història ha estat la meva, i em commovia el que m’havia passat en aquella ocasió que l’àvia em va dur a la Font d’en Burriac o quan…

He plorat perquè ja no m’hi cabia dins tota l’aigua que hi ha a les belles pàgines del llibre de Sònia Moll. Merescut premi de Benissa.

 

Balancí

Balancí

A fragments s’ explica, fragments sense final que s’enllacen amb principis sols amb un origen, ella.

La poesia és a cada línia.

No sé com ho aconsegueix però el lector sentirà que l’àvia, el vaixell, la nena que fuig, la mare… són seus, tant seus que podria identificar-los amb nom i cognom. I li passarà com a mi que sortirà al seu carrer, allà on sigui el seu carrer, i es trobarà amb un bell balancí de fusta, que gronxa els silencis de Sònia Moll.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deja un comentario

Your email address will not be published.