Ciment Armat

Us vull recomanar una novel·la per aquest Sant Jordi

Ciment Armat

Autor: Cristian Segura Arasa

Editorial: Columna

 

 

Ciment armat

Ciment armat

Un relat frenètic que no podia deixar, que frisava per llegir-lo, per saber quina altra bestiesa podia arribar a fer aquest desvergonyit cobdiciós d’en Constantí Casanovas, el protagonista, promotor immobiliari, que té una cara de ciment armat. Però alhora, també un relat sobre la fidelitat, i tots aquells valors que poden tenir les persones malgrat la vida que portin. Pots ser lladre, traficant, especulador, o el que sigui, però et deixaries matar per un amic o per defensar la família. Les persones tenim coses així d’absurdes, i en Cristian Segura ens les explica sense jutjar, i des d’un punt de vista poc habitual, des de dins.

El ciment, barrejat amb aigua, es converteix en una pasta modelable amb propietats adherents, que en poques hores s’endureix convertint-se amb un material de consistència pètria (wikipedia). A en Constantí Casanovas la vida i les circumstàncies l’han modelat fins a convertir-lo en pedra.

Ciment armat m’ha semblat un text documentat, escrit des de la seguretat. El periodista Cristian Segura va obtenir fa dos anys el premi Josep Pla amb la novel·la “El cau del conill”, en la qual feia un retrat irònic de la burgesia barcelonina.

Text de contraportada

“Pot un dònut determinar el destí d’un ésser humà? Pot semblar ridícul, i Constantí Casanovas mai ho va sospitar, però jo sé que un pastisset tan vulgar va ser la primera fita de la seva ambició, la primera pedra de la seva història. Una història que evoluciona fent cercles fins a acabar en un gran forat”.

Constantí Casanovas, fill de la Barcelona benestant i fidel de l’Opus Dei, és un jove promotor que crea un petit imperi immobiliari al Pirineu. Quan esclata la bombolla i comença la crisi, fuig cames ajudeu-me a l’Àsia per provar fortuna. Les coses rutllen bé fins que un grup de creditors bancaris inicien una caça a l’home que porta Constantí a la presó. Ciment armat és el relat frenètic d’una època econòmica d’excessos i especulació en la qual només els més forts acaben sobrevivint.

 

 

Espui. Foto de la xarxa

Espui. Foto de la xarxa: http://comunicacio21.cat

Deja un comentario