Tweet
Si voleu fer-ne un tast: Tweet
Hybrida (Godall ed. 2019) de Mònica Miró Vinaixa Com també comenta el poeta Abraham Mohino en el emotiu pròleg, el primer que m’ha passat en agafar el llibre ha estat pensar en epigrames i la sensibilitat audaç i meticulosa de la Mònica. Recordem Perennia (2015). Després, commoure’m. Hybrida descriu el transitar del naixement fins a …
Jardí (i més espais) (Edicions Saragosa, 2019) de Glòria Calafell. Pròleg d’Eduard Miró Premi Paraules a Icària, categoria Ritmes, 2019 En l’edició d’enguany del certamen literari Paraules a Icària s’ha reconegut els treball dels autors Jordi Vilagut i Munt, amb l’obra La Presó, en la categoria de narrativa, i de Glòria Calafell amb Jardí (i més espais), …
Ales per remoure el món Aus de ramat (AidA edicions, 2019) de Maria Antònia Massanet Aus de ramat escrit des del dolor i amb dolor utilitza els col·lectius d’animals, els seus noms inspiradors i les seves actuacions en conjunt, per parlar del comportament humà. (…) de la supèrbia dels lleons / en sorgí tanta …
La nit transeünt de Joan Navarro (Lleonard Muntaner editor, 2019) Jo havia de ser nedadora. Entrenava a la piscina amb el club i a la mar amb el meu avi, en Sierra, àrbitre de waterpolo. Et llegeixo, Joan Navarro, i torno a aquella mar, torno a aprendre, sento de nou el batec irregular al pols …
Temp(teig)s de Lali Rivera (Voliana edicions, 2015) El temps de la Lali, el nostre, que tempteja la pell, els mesos, els arbres, les cireres. Els anys de la mare en el seu cabell fi. La lluna migpartida en el terra del seu (nostre) carrer. Ella, la poeta, nosaltres en els seus versos, esventrant aquell matalàs …
Sinopsi Mahler afirmava que «en la partitura hi és tot, excepte l’essencial». Mercè Bagaria ens mostra en aquest recull d’una dotzena de relats, allò essencial que escapa a la partitura: un poble petit on una dona planeja un crim, un paisatge del sud d’Itàlia on la pluja passa de llarg, un viatge en carro des …
Ariel i els cossos (Empúries, 2019) de Sebastià Portell, una novel·la al voltant de la figura, enigmàtica i ambivalent, d’Ariel. Una novel·la queer. Ariel que no és ni dona ni home, que no té edat, que és en els cossos que el diuen. Un ésser que va més enllà del binarisme de gènere. A la …
El nostre Bertran Bartra no s’hauria embarcat mai en un vaixell com aquell si no hagués comprat un número de la loteria de l’empresa. Cada any, per Nadal, sortejaven un creuer per a dues persones pel Mediterrani. En Bertran procurava no participar-hi mai: els viatges el neguitejaven pels mateixos motius que semblaven engrescar tothom: …