Com un flaix (Ed. Comte d’aure, 2021) de Teresa Costa-Gramunt En el nostre dia a dia algunes coses, moltes o poques, se’ns queden fixades a la memòria, com un flaix. Una sensació, un moment, un soroll, un silenci. «La casa és un silenci. Aquell silenci que ara ja se sap que conté la seva absència…» …
Tweet
Avui portes obertes a l’Hospital de Sant Pau per les 1a Jornada Participativa Qualitat de vida i càncer de mama, per casualitat sóc allà, o sóc allà sense més. Tweet
Tweet
Ahir en un acte de l’ARC a la Biblioteca de la Sagrada Família de Barcelona es van atorgar els Premis del IV Concurs de Microrelats a la Ràdio – Colors. En Ferran d’Armengol i l’Empar Sáez van fer unes fotos molt boniques que es poden veure en aquest enllaç Tweet
Foto: Maria Rosa Vila És quan el terra és molt lluny de la teva mà, més lluny dels habituals noranta centímetres, és quan baixar la vorera del carrer significa fer ràpel i collir un paper que ha caigut a terra esport d’aventura. És quan perceps els plecs del cervell i pensar és un fluid …
Tweet
Tweet
He quedat finalista en la III Edición del Concurso Internacional de Microrrelatos Museo de la Palabra amb el microrelat en castellà ¡Mamá, deja el ordenador! Aquí podeu trobar la relació dels 300 finalistes, per si us fa gràcia veure la llista, jo sóc el número 4387 Estic molt contenta perquè, copio literalment: «119 países …
Esmorzàvem a l’ombra de la Magnòlia centenària del jardí de la padrina, cada dia d’aquell estiu. L’últim nostre estiu. Tu llegies l’Ara i em comentaves, desvagat, notícies esfilagarsades. Jo comptava els centímetres que dia a dia les arrels de la Magnòlia eixien del terra. Fins que un esmorzar tu ja no hi eres, les arrels …