Ella li preparà un sopar sorpresa, una vetllada romàntica. Les estovalles eren salpebrades aquí i allà amb pètals de roses roges. L’olor s’estenia arreu.
Un camí de més pètals els conduïa del menjador al dormitori. Pètals de rosa, menuts, de tots colors, de vellut.
El llit els esperava amb llençols delicadament abillats amb més i més pètals de rosa, ara de color groc.
Ell no va poder estar-s´hi: -Malaguanyats diners! Quin desgavell de pètals!
Ella el deixà en una setmana.
Des d’aleshores ell només ingereix roses tendres. Crues, sense sal.
Microrelat presentat al concurs
de l’ ARC del mes de març