Aus de ramat

Ales per remoure el món

 

Aus de ramat (AidA edicions, 2019) de Maria Antònia Massanet

danses
que ens enxarxen
m’allunyo
per acostar-me

unit a nosaltres
en un pacte
que no trenquem

aus de ramat
perseguint sincronia
ombres que en l’avenç

s’entortolliguen

Aus de ramat escrit des del dolor i amb dolor utilitza els col·lectius d’animals, els seus noms inspiradors i les seves actuacions en conjunt, per parlar del comportament humà. (…) de la supèrbia dels lleons / en sorgí tanta lírica.

Amb els animals la poeta s’allibera d’aquest dolor i pren la força necessària per llençar-lo al vol. Amb els estornells vola, neda amb els peixos i corre amb els lleons. Amb els vols coreogràfics surt del cos i escriu. Dir el deler el buit / emular tota la ràbia?

Els humans, la plaga, causa i solució de moltes catàstrofes. La força de la complicitat, la protecció de la tribu. La identitat reconeguda en el grup. junts soc / ells em diuen a mi / i jo dic per ells

Construïm per a ser, per a saber-nos. Delimitem, inventem regles, construïm el pensament, argumentem, primer va ser el verb.  per això l’esgarrifança / del que encara no té nom / salvatgia i escarni / d’allò per desembravir

I també establim relacions de poder, com els animals quan avancen en grup. Penso que sovint som més depredadors que els mateixos animals. Que hem perdut l’instint que ens acostava a la terra i que ens guaria. En els poemes, col·lectius humans i animals igualats per un discurs metafòric i la necessitat de trobar forma i paraula al neguit, al binomi bellesa – perill. obrir l’esòfag / fins a l’espasme

Ales per remoure el món diu M. Antònia Massanet o com deia l’escriptor naturalista Mario Satz a la contra de La Vanguardia del 4 de juny, sentir l’orgull de la poesia en veure una papallona camuflada com una fulla groga que alça el vol per anar a la branca de la qual queien les fulles.

 

Deja un comentario