El meu amic Antoni Fortuño recita dos poemes de «boCins»
Gràcies Anton! Un petonet!
IV
IN.
Penyora del meu amor
la teva veu incorpòria.
Entres
per les vies de so
dins meu.
I a ritme d’onades i gavines
somous pubis i cuixes;
vocals tòniques besant-me!
V
Només tu en la meva pell
des del jorn de maduixes i petons.
Tornaré a tu
per xuclar la nit,
molt a poc a poc,
si el teu desig,
com un estel,
entre els meus pits,
cau…
(inclós en l’SMS il·lustrat – il·lustrat per Mariona Sánchez)
«Estels» de Mariona Sánchez
*