Albert Calls llegeix “Gàngsters, ploma i vaudeville”

Albert Calls llegeix Gàngsters, ploma i vaudeville i publica la seva opinió a facebook.

‘GÀNGSTERS, PLOMA I VAUDEVILLE’

M’engoleixo en unes hores el recull de poemes ‘Gàngsters, ploma i vaudeville’, de Marta Pérez Sierra, amb il·lustracions de Pere Cabaret, publicat per Editorial Gregal.

La principal virtut d’aquest llibre és en primer lloc la capacitat d’innovar en l’àmbit de la poesia. El lector d’aquest interessant poemari descobrirà que està davant d’un recull molt poc convencional, que ens transmet una història entrellaçada, amb personatges i emocions i ho fa utilitzant algunes claus narratives, però sense defugir en cap moment les poderoses eines dels poemes.

Dividit en tres parts: ‘Gangsters’, ‘Ploma’ i ‘Vaudeville’, la Marta ens explica una història amb sexe (i l’opció de la llibertat sexual envers una societat que s’hi oposa), violència, ambició, el món de l’espectacle… i ho fa amb l’habilitat de deixar surar en l’aire un relat, gairebé en clau de novel·la negra, però que va molt més enllà, obrint un univers literari ple de noves claus, molt arriscat, però que funciona.

Ja era hora que algú s’atrevís a recuperar el discurs narratiu en la poesia, però fent-ho sense deixar de banda tots els codis que de per si tenen els poemes, que en aquest cas es mantenen ben vigents i plens de possibilitats.

No es pot deixar tampoc de banda que ‘Gangsters, ploma i vaudeville’ compta amb un altre soci creatiu, a part de l’autora, en Pere Cabaret, que amb les seves il·lustracions acaba d’embolcallar l’obra i li dona forma, precisament, d’escenari, on els personatges interpreten la vida, amb ombres i clarors, alegries i tristeses, lluites i revindicacions, recerques i oblits, tot un vodevil en definitiva. (El vodevil, recordem-ho, és de fet un gènere dramàtic en el qual es troben elements de comèdia frívola, lleugera i picant, que dona lloc a errors i situacions còmiques, en les qual s’alternen parts cantades amb números musicals).

En aquest poemari s’aconsegueixen transcendir els marcs habituals del context poètic i s’acosta al lector un univers molt original, amb un personatge central que s’explica a través de les seves motivacions.

La història de Lizza ens crida des dels poemes, però també va molt més enllà, ens demostra que la voluntat artística consisteix en trencar esquemes i explicar les històries de sempre d’una manera innovadora, diferent, llançant-se al buit creatiu fins i tot quan no hi ha xarxa.

“El del corbatí.
El senyor amb bombí.
El del barret de copa,
butxaques escurades.
El senyor ric.
Aquell calb.
El del mocador
i el del llaç al coll.
Aquell de frac,
l’estirat, també.

Devots de la vedette
del Paral·lel, ben avinguts
infidels”.

 

Albert Calls

 

 

 

 

Deja un comentario

Your email address will not be published.